MÚSICA AL CLAUSTRE

Aquest cicle de concerts acull, de nou, una activitat musical en l’espai barroc i privilegiat de la Casa de Convalescència, seu de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el desig de recuperar la tradició musical entre les activitats de les antigues acadèmies de Barcelona....

PER QUÈ ENCARA CAL SENTIR-HO SONAR

Hauríem d’admetre que la personalitat de Felip Pedrell va ser tant indiscutible com complexa. Les múltiples facetes, d’activitat tant abassegadora com frenètica, en feren un cas singular: va somoure l’ambient pairal de la música del país. Des de l’estudi històric,...

6 de juliol

Pati de la Casa de Convalescència

L’ESTIL I EL LLEGAT ALS SEUS DEIXEBLES:

L’ÒPERA, EL LIED I LA CANÇÓ

Intèrprets:

Maria Teresa Garrigosa-Massana, soprano

Emili Blasco, piano*

* Piano Érard de fi nal del segle XIX, cedit pel Museu de la Música de Barcelona

PROGRAMA

FELIP PEDRELL I SABATÉ(1841-1922)

Sospirs (Salterio sacro hispano, Jacint Verdaguer)
Si pogués un sol instant (La primavera, Francesc Matheu)
Non, non, non noneta (Cancionero musical, Anònim)
Cançó de l’estrella (Els Pirineus, Víctor Balaguer)

ISAAC ALBÉNIZ I PASCUAL(1860-1909)

Una rosa in dono (Marquesa de Bolaños)
Rimas de Bécquer (Gustavo Adolfo Bécquer)
– Besa el aura que gime blandamente
– Del salón en un ángulo oscuro
– Me ha herido recatándose en la sombra
– Cuando sobre el pecho inclinas
– ¿De dónde vengo?

Maria Teresa Garrigosa-Massana

Maria Teresa Garrigosa-Massana, nascuda a Barcelona, realitzà els estudis de cant al Conservatori Superior de Barcelona, amb Míriam Franchieri, Enriqueta Tarrés i Manuel García Morante, i va rebre el premi extraordinari de grau superior. Posteriorment treballà amb Xavier Torra, Kurt Widmer, David Wilson-Johnson i Viv Manning. Obtingué el màster en musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona amb el treball de recerca «Les compositores modernistes: una generació insòlita». Ha col·laborat amb la Capella Reial de Catalunya en les òperes Una cosa rara, de Vicent Martín Soler, i l’Orfeo, de Monteverdi. El 1992 va estrenar l’Oratori d’Abraham, de Josep Crivillé, i el 1997, l’obra Confidencias a Antonio Machado, de Josep Lluís Guzmán. Ha cantat sota la direcció de Laszlo Heltay, Jordi Savall, Jordi Mora, Tobias Gossmann i Jordi Casas. Enregistra per a Auvidis, Ars Harmonica, La Mà de Guido i Columna Música. Cal destacar els treballs Jacint Verdaguer i el lied català (2005), Compositores catalanes. Generació
modernista (2008), Jaume Bosch i Renard. Obres per a veu i guitarra (2010), Compositores catalanes. Generació noucentista (2014) i Antoni Massana. Integral de cançons (2015). Ha rebut el 8è Guardó Felip Pedrell (2013) per la seva dedicació a la recerca.

Emili Blasco

Emili Blasco, nascut a Barcelona, cursà estudis superiors de piano al Conservatori Superior de Barcelona amb Antoni Besses.
Realitzà estudis de postgrau a l’Akademia Chopin de Varsòvia, amb Edward Wolanin i Andrzej Stefanski, i n’obtingué les màximes qualificacions. Ha realitzat recitals a Polònia i concerts al Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Barcelona, l’Auditori Eduard Toldrà, el Festival de Torroella de Montgrí, el Festival del Castell de Santa Florentina, la Fundació Juan March, el Festival de Salamanca i el Festival de Cervera. Formà duet amb la violinista Patrycja Bronisz i ha dut a terme estrenes d’autors contemporanis com Joan Guinjoan, Salvador Brotons, Llorenç Balsach, Josep Soler, entre d’altres. Inicià l’activitat discogràfi ca amb el treball dedicat a obres de Richard Strauss, Alban Berg i Josep Soler. Ha tocat al Lincoln Center i a l’Spanish Institute de Nova York, i a l’Auditori Simón Bolívar de Caracas (Veneçuela). Ha col·laborat com a articulista per a les revistes Scherzo i CD Compact. Està interessat en el repertori d’Enric Morera, Francesc Alió, Jaume Pahissa, Antoni Massana, Tomás Buxó, Manuel de Falla, Eduard Toldrà, Ricard Lamote de Grignon i Frederic Mompou. Ha rebut el primer premi de la 8a Mostra de Música de Cambra de la Generalitat de Catalunya (1992).

13 de juliol
Pati de la Casa de Convalescència

L’ESTUDI I LA TRANSCRIPCIÓ
DELS REPERTORIS HISTÒRICS

Companyia Musical:

M. Elena Medina i Cecilia Mazzufero, sopranos
Ernesto Ruiz, contratenor
Martí Buil, tenor
Tomàs Maxé, baix

Direcció:

Josep Cabré

PROGRAMA

LLIBRE VERMELL DE MONTSERRAT (S. XIV)

O Virgo splendens
 Antiphona dulcis armonia

ANÒNIM (S. XII-XIII)

Antífona de Santa Eulàlia
(Ms. 619, BNC)

JOAN BRUDIEU (c. 1520-1591)

Goigs de Nostra Senyora
(Madrigals; Barcelona, 1565)

TOMÁS LUIS DE VICTORIA (1548-1611)

Versa est in luctum
 (Offi cium defunctorum; Madrid, 1605)

ANÒNIM (c. 1466)

Lealtat, o lealtat
(Crónica del Condestable Miguel Lucas de Iranzo)

FRANCISCO GUERRERO (1528- 1599)

Prado verde y florido
(Cançoner de Medinaceli)

FRANCISCO GUERRERO (VENÈCIA, 1589)

Si tus penas no pruebo
(Canciones y villanescas espirituales)

MISTERI D’ELX (TRADICIÓ ORAL S. XV)

Ternari: O poder de l’alt imperi

MATEU FLETXA EL VELL (1481-1553)

La negrina
(Las ensaladas; Praga, 1581. Ms. M 851/1, BNC)

Josep Cabré

Josep Cabré, nascut a Barcelona, va ser deixeble de Christopher Schmidt i de Kurt Widmer a la Schola Cantorum de la Musik Akademie de Basilea, a Suïssa, i va estudiar cant amb Jordi Albareda a Barcelona i amb Lise Arseguet a París. Ha estat col·laborador durant molts anys dels conjunts més prestigiosos dedicats a la interpretació històrica, entre els quals destaquen Hesperion XX, Huelgas Ensemble, La Chapelle Royale, Ensemble Organum, Ensemble Gilles Binchois i Ensemble Sequentia, amb repertoris que van des de l’època medieval fi ns al barroc. Continua col·laborant amb el conjunt Daedalus de Ginebra o amb l’organista Jean-Charles Ablitzer. És membre fundador del quartet vocal La Colombina, conjunt amb qui ha desenvolupat bona part de l’activitat concertística i discogràfica, i és convidat ben sovint a fer cursos especialitzats en diverses institucions (Universitat de Mèxic, UNAM, Festival de Flandes, Centre Internacional dels Camins del Barroc, etc.). És professor a Musikene, Centre Superior de Música del País Basc (Sant Sebastià) i al Conservatori de Perpinyà. Va fundar la Companyia Musical per a la recuperació i la pràctica dels repertoris menys habituals dels segles renaixentistes i barrocs, del cant pla a la polifonia. S’encarregà de la direcció musical de la Capilla Peñaflorida, a Sant Sebastià, fins al 2009 i, des d’aquesta data fi ns a fi nal del 2012, va ser director artístic i musical de la Coral de Cámara de Pamplona, amb una labor creixent, amb els dos conjunts, d’interpretació i enregistrament dels repertoris hispànics del renaixement i del barroc. Aquesta activitat l’ha portat a participar en enregistraments radiofònics i també d’un centenar de discos per a diferents segells (Accent, Harmonia Mundi, Almaviva, Tactus, K617, NB), molts dels quals han rebut premis per part de la crítica especialitzada.

14 de setembre

Pati de la Casa de Convalescència

LA PURESA DE LA MÚSICA INSTRUMENTAL

Trio Arriaga:

Daniel Ligorio, piano*

Felipe Rodríguez, violí

David Apellániz, violoncel

* Piano Érard de fi nal del segle XIX, cedit pel Museu de la Música de Barcelona

PROGRAMA

FELIP PEDRELL (1841-1922)

Elegia a Fortuny

ENRIC GRANADOS (1867-1916)

Trio amb piano op. 50
Poco allegro con espressione
Scherzetto – Vivace molto
Duetto – Andante con molta espressione
Finale – Allegro molto

ROBERT GERHARD (1896 -1970)

Trio amb piano n. 2
Modéré
Très calme
Vif

GASPAR CASSADÓ (1897- 1966)

Trio amb piano
Allegro risoluto
Tempo moderato e pesante – Allegro giusto
Recitativo: Moderato ed appassionato

Trio Arriaga

El Trio Arriaga és el lloc de trobada de tres músics de reconegut prestigi on convergeixen les seves  trajectòries solístiques. Amb concerts en els millors festivals europeus i acompanyats de la majoria de les orquestres espanyoles i per algunes de les millors europees, els seus projectes discogràfics en solitari, amb més de vint-i-cinc àlbums, i els múltiples guardons els avalen com un trio de referència de la seva generació. Revistes com Gramophone o BBC Magazine destaquen la seva bellíssim sonoritat. En la seva trajectòria concertística han ofert recitals als festivals internacionals de Música de Cambra d’Orvieto (Roma) i de Château de Lacquy (França); al Museu de la Música de Brussel·les; als auditoris de Barcelona, Múrcia, Alacant i Saragossa; a les fundacions Juan March (Madrid) i Calouste Gulbenkian (Lisboa), i a la Societat Filharmònica de Bilbao, entre d’altres. La interpretació del Triple concert de Beethoven els ha portat a col·laborar amb l’Orquestra Simfònica de la Regió de Múrcia i amb l’Orquestra Gulbenkian de Lisboa. Cal destacar també els concerts en col·laboració amb el prestigiós violista Gerard Caussé. El trio està desenvolupant una intensa producció discogràfi ca i alguns dels seus treballs han estat assenyalats per la crítica com a referents del repertori: Joaquín Turina. Complete piano trios (Columna Música, 2010) i obres d’autors catalans del segle XX (Naxos, 2011). El seu últim treball està dedicat a compositors espanyols del segle XX: Mompou, García Abril, Chapí, Albéniz i Arbós.

22 de novembre
Sala Prat de la Riba
Concert en col·laboració amb l’Academia Europaea

LA DIMENSIÓ EUROPEA DE FELIP PEDRELL

Intèrprets:
Marta Mathéu, soprano
Albert Guinovart, piano*

* Piano Érard de fi nal del segle XIX, cedit pel Museu de la Música de Barcelona

PROGRAMA

PART I

FELIP PEDRELL (1841-1922)

Cançons d’amor que he dictades
De celístia matinera
L’estel dels Pirineus

MANUEL DE FALLA (1876-1946)

Oración de las madres que tienen a sus hijos en brazos
Pan de ronda
Preludios
Olas gigantes

JOAQUÍN TURINA (1882-1949)

Poema en forma de canciones

I. Dedicatoria
II. Nunca olvida…
III. Cantares
IV. Los dos miedos
V. Las locas por amor

PART II

ENRIC GRANADOS (1867-1916)

Allegro de concert (piano)

I. El majo tímido
II. Callejeo
III. El tralalá y el punteado
IV. El majo discreto
V. Elegia eterna

ALBERT GUINOVART (1962)

Tànit

I. Tu el mar, jo el blau
II. Del meu sud ets el nord
III. Era que et somniava
IV. T’estim
V. Què és el desig?

Marta Mathéu

Marta Mathéu, nascuda a Tarragona, va estudiar piano, cant i orgue al Conservatori d’aquesta ciutat. Va cursar el grau superior de cant amb la catedràtica Ana Luisa Chova al Conservatori de València, on va obtenir matrícula d’honor. Com a solista, ha interpretat obres com Stabat Mater de Pergolesi, Gloria de Vivaldi, Magnificat de Bach, Dixit Dominus de Händel i Te Deum de Kódaly. Ha interpretat, entre d’altres, els papers de Luisa Fernanda (a Luisa Fernanda, de F. Moreno Torroba), Isabella (a Die Verschworenen,  de Franz Schubert) i Donna Anna (a Don Giovanni, de W. A. Mozart). Ha estat guardonada en diversos concursos d’àmbit nacional i internacional: primer premi del X Certamen per a Veus Joves Manuel Ausensi, celebrat al Gran Teatre del Liceu, i el premi del públic en el VII Concurs de Cant Montserrat Caballé. El 2008 obtingué el premi extraordinari Plácido Domingo a la millor cantant espanyola i el premi extraordinari a la millor cantant catalana en el Concurs Francesc Viñas. Ha enregistrat les cançons completes de Frederic Mompou, com a solista, i la Passió segons Sant Joan de Bach, amb l’orquestra Camerata Barroca de Barcelona.

Albert Guinovart

Albert Guinovart, nascut a Barcelona, es formà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i amplià els estudis a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio. Ha dedicat l’activitat musical a la composició, orquestració, docència i interpretació pianística. Com a pianista ha tocat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra de l’Òpera de Sydney i l’Orquestra de Cambra Gürzenich de la Filharmònica de Colònia. Ha col·laborat amb artistes com Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Juan Diego Flórez i Nacho Duato. Ha enregistrat discos amb obres de Joaquín Turina, Enric Granados, Isaac Albéniz i Xavier Montsalvatge, a més d’obra seva per a piano i per a piano i orquestra. Ha compost les òperes Atzar (1998) i Alba Eterna (2009), el ballet Terra baixa (1999), música simfònica i una prolífica producció cambrística. És conegut per musicals com Mar i cel (1988 i 2004), Gaudí, el musical de Barcelona (2003) i Paradís (2005). Ha compost música per a pellícules, com El llarg hivern (1992) i The artist (2011), per l’orquestració de la qual va obtenir un Oscar. Ha estat artista resident de l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Camera Musicae i el Festival Spanish Brass Alzira. Des del 2002 és professor d’orquestració i composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya i el 2015 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de música.