MÚSICA DEL RENAIXEMENT A CATALUNYA

27 de juny a les 21 hores. Pati de la Casa de Convalescència

De Canendi Elegantia:

• Daniel Folqué i Josep Maria Gregori, contratenors
• Oriol Guimerà, Martí Doñate i Joan Mas, tenors
• Joan Climent i Germán de la Riva, baixos
• Francesc Garrigosa, tenor i direcció
• Jordi Ribell, clavicèmbal

PROGRAMA*

* Obres conservades a la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya, transcrites per Sergi Casademunt i Josep Maria Gregori (J. Ferrer, P. Vila i P. Alberch).

De Canendi Elegantia és un grup de vuit cantants masculins, set dels quals han estat escolans de l’Escolania de Montserrat i dos han cantat a La Capella Reial de Catalunya. El grup centra el seu repertori en la interpretació de la polifonia europea del Renaixement. De Canendi Elegantia va debutar a Santa Maria del Pi, el 2016, amb un concert dedicat a la polifonia anglesa i castellana del segle XVI. Enguany ha inaugurat les VI Jornades d’Art i Espiritualitat al Monestir de Montserrat i ha participat en el XXVI Cicle de Concerts Rosa Sabater de Vilassar de Mar; en el V Concert de Santa Cecília de Canet de Mar, que promou la recuperació de repertori del seu fons musical; en el simposi Pere Alberch (1517-1582) i la música del Renaixement a Catalunya, organitzat per la Societat Catalana de Musicologia de l’IEC, i en el XXVII Cicle d’Orgue de Cabrera de Mar.

NOTES AL PROGRAMA

Nicasi Çorita (c. 1545 – c. 1593), presumiblement originari de Çorita del Maestrat, va ser mestre de la catedral de Tarragona entre 1578 i 1585. El 1584 va treure a la llum l’edició d’un llibre amb 32 motets a 4 i 5 veus, imprès a Barcelona per H. Gottard. Pedro Cerone, en el seu tractat El Melopeo y el maestro (Nàpols, 1613), feu una lloança explícita de les «eccelentes composiciones» de Çorita, una prova de la difusió i del reconeixement de què gaudia la seva obra arreu del territori hispànic a finals del 1500.

Joan Ferrer fou organista de les catedrals de Tarragona (1505) i Barcelona (1513-1536), precedí el cèlebre Pere Alberch (1517-1582) en el magisteri de l’orgue barceloní. El seu motet Domine no secundum fou confegit per a ser cantat durant el ritu de la veneració de la Santa Creu, la tarda de Divendres Sant. Això ajuda a entendre l’austeritat narrativa del seu discurs, amb una notable absència de contrapunt i un disseny rítmic adequat al seu caràcter processional. El llenguatge del motet s’emmarca també dins la tradició de la simplicitat narrativa i el dramatisme expressiu que caracteritzava bona part del repertori eclesiàstic que els compositors de la capella reial catalanoaragonesa havien conreat al Palau Reial de Barcelona i a Nàpols, i que tanta admiració va suscitar a la Itàlia del Renaixement.

L’organista vigatà Pere Vila (c. 1465-1538) era l’encarregat de sonar els orgues de la catedral de València durant l’època en què Mateu Fletxa oncle n’era el mestre de capella. La presència de Pere Vila en els documents de la seu valenciana és ben palesa des del 1510. L’agost del 1536, aconseguí formalitzar jurídicament l’adquisició del magisteri de l’orgue de la catedral de Barcelona, per a ell i per als successors de la seva nissaga, a canvi d’una quantiosa donació econòmica que permetria finançar el nou orgue de la Seu i costejar durant molts anys una bona part del sou de l’organista. El Magnificat a 4 prové d’un manuscrit de la catedral de Tarassona i De Canendi Elegantia l’ha reestrenat enguany després de 500 anys.

La formació musical de Pere Alberch (1517-1582) es va desenvolupar a les catedrals de Vic i València, sota el mestratge del seu oncle Pere Vila. Entre els anys 1534 i 1536 va residir a la ciutat del Túria, on es degué relacionar amb Mateu Fletxa oncle, Lluís del Milà, Bartomeu Càrceres i la resta de músics vinculats amb la cort del duc de Calàbria, veritable bressol del gènere ensalada. Alberch exercí l’organistia de la catedral de Barcelona entre 1536 i 1582, on rebé la dignitat canonical el 1558. Al llarg de quaranta-sis anys de magisteri, va formar diverses generacions d’organistes, la qualitat dels quals era reclamada pels temples més rellevants de Catalunya i València.

El model de l’ensalada renaixentista l’establí Mateu Fletxa oncle a València durant el segon terç del segle XVI. El bon jorn, editat amb les ensalades de Mateu Fletxa (Praga, 1581), segueix de prop el seu model. La seva temàtica s’inscriu en el cicle de Nadal. A través d’un fil narratiu, diversos pastors (Juan, Bras, Anton i Gil Piçarra) relliguen un seguit de cançons i villancets en català, castellà i occità, rubricats per una salmòdia llatina. Mitjançant la recreació musical d’un estil costumista i pseudopopular, l’autor cercava d’apropar l’evocació del misteri del naixement als fidels que omplien el temple a vessar després de la tradicional Missa del Gall.

JOSEP MARIA GREGORI. Músic i membre de l’IEC