1 d’octubre, 19.30 h. Pati de la Casa de Convalescència
De Canendi Elegantia:
- Daniel Folqué i Josep Maria Gregori, contratenors
- Oriol Guimerà, Martí Doñate, Francesc Garrigosa i Joan Mas, tenors
- Joan Climent i Germán de la Riva, baixos
- Lluís Coll i Emiliano Pérez Riveroll, cornetes
- Jordi Giménez, sacabutx
- Alfonso Barreno, baixó
- Jordi Ribell, orgue
- Francesc Garrigosa, direcció
PROGRAMA
Anònim (c. 1350)
Kyrie de la Missa de Barcelona
Pere Alberch Vila (1517-1582)
O crux (instrumental)
Pere Cubells (S. XVI)
Missa pro defunctis a 4
-
-
-
- Requiem aeternam
- Kyrie
- Gloria
- Credo
- Sanctus
- Agnusdei
-
-
Rafael Coloma (s. XVI_XVII)
Dum sacrum mysterium (instrumental)
Joan Verdalet (1632-1691)
Missa a 8 amb ministrers
-
-
-
- Kyrie
- Gloria
- Credo
- Sanctus
- Agnusdei
-
-
NOTES AL PROGRAMA
La Missa de Barcelona (Biblioteca de Catalunya, M. 971) és una de les primeres misses polifòniques obrades a Catalunya entorn de la cort de Martí l’Humà i, al costat de la Missa de Notre-Dame de Guillaume de Machaut i les misses de Tournai, de Tolosa i de la Sorbona, constitueix un dels primers cicles complets d’aquest gènere litúrgic, probablement relacionat amb el repertori de la cort pontifícia d’Avinyó.
La formació musical de Pere Alberch es va desenvolupar a les catedrals de Vic i València, sota el mestratge del seu oncle Pere Vila. Alberch exercí l’organistia de la catedral de Barcelona entre 1536 i 1582, on rebé la dignitat canonical el 1558. Al llarg de quaranta-sis anys de magisteri, va formar diverses generacions d’organistes, la qualitat dels quals era reclamada pels temples més rellevants de Catalunya i València. El motet O crux ave spes unica procedeix d’un manuscrit desaparegut del Palau de la Comtessa, conservat gràcies a una transcripció que en va fer Francesc Pujol. L’obra va ser reestrenada per l’Orfeó Català en el marc del Congrés de la Societat Internacional de Musicologia, celebrat a Barcelona entre el 18 i el 25 d’abril de 1936.
Del compositor Pere Cubells només sabem que el 1532 era mestre de cant a Santa Maria del Mar, la capella de més prestigi de la Barcelona del Renaixement, després de la catedral. La seva Missa de difunts és una de les primeres que es conserven dels compositors catalans d’aquella època; l’obra és inèdita i la seva transcripció ha estat a cura de Sergi Casademunt.
Rafael Coloma va ser nomenat mestre de capella de la Seu d’Urgell el 14 d’agost de 1586, en substitució de Joan Brudieu, que s’acabava de jubilar. Tres anys després, el febrer del 1589, prenia possessió del magisteri de la catedral de Tarragona. Coloma es feu càrrec de la capella de la catedral en dues etapes. Durant la primera, entre 1589 i 1591, inaugurà la tradició de fer cantar la capella de cantors, acompanyats pels ministrers, des de l’espai que ocupava l’antic orgue de la Seu —abans d’esdevenir la tribuna dels cantors i ministrers—, just al davant del nou orgue que Salvador Estrada havia construït el 1567. El 1591, amb motiu del traspàs del mestre Brudieu, Coloma retornà a la Seu d’Urgell, on romangué fins al 1594, any en què passà a la catedral de Solsona, on fou elevat a la dignitat de canonge. La segona etapa tarragonina de Rafael Coloma transcorregué entre 1595 i 1600. Durant aquells anys rebé l’encàrrec del capítol —impulsat per l’esperit contrareformista dels arquebisbes de la Seu— de dur a terme una acurada renovació dels llibres de cor, més de trenta volums de cant pla, tots ells confegits amb una notable bellesa ornamental. Solament han perviscut dues obres del mestre Coloma, una d’elles és el motet Dum sacrum mysterium, el qual dona fe de la bonesa del seu enginy imitatiu, en plena consonància amb el capteniment expressiu del text.
Pel que fa a Joan Verdalet, sabem que era fill d’Olot (fou batejat a l’església de Sant Esteve el 4 d’agost de 1632) i que l’inici de la seva formació musical es degué forjar a l’escolania olotina abans de traslladar-se a la catedral de Girona per estudiar amb l’organista Jaume Molina. Verdalet havia estat mestre de capella d’Olot el 1650, quan tenia divuit anys. Dos anys després, el capítol de la catedral de Girona li conferí el títol d’organista, arran del traspàs del seu mestre, l’estiu de 1652. Verdalet va romandre al capdavant de l’orgue de Girona fins al 1685. Entre aquella data i el març del 1691, en què traspassà, el seu fill homònim es feu càrrec de l’orgue de la catedral. Les seves despulles, juntament amb les de la seva esposa, descansen al claustre de la catedral de Girona.
La Missa a ministrils de Verdalet a 3 coros a 8, tal com explicita el títol original, està concebuda per a tres cors amb veus i instruments amb la disposició original següent: primer cor, contralt, sacabutx i tenor; segon cor, tible 1, tible 2 (instrumental, corneta o xeremia), i tercer cor, tible, [contralt], tenor, baix instrumental (baixó) i acompanyament d’orgue.
Els tres cors dialoguen entre ells en una alternança d’estils i textures diverses: el contrapunt imitatiu d’estil antic i greu —la veu de la tradició— es fa més present en el Kyrie, el Sanctus i l’Agnusdei —les tres seccions ternàries de la missa que acompleixen la funció d’evocar un sentit trinitari—, com també en el Credo —en l’Et incarnatus, el misteri de l’Encarnació inscrit al seu centre—; en canvi, reserva un estil contrastat, en forma de diàlegs entre els cors, per glossar els atributs divins del Glòria i els passatges més narratius del Credo. En aquest darrer, sentirem amb claredat com el compositor posa l’accent en paraules clau —com ara mortuos i mortuorum—, ja sia mitjançant una declamació sostinguda dels termes, ja sia amb un requeriment de cantar «a media vos», a fi d’emfatitzar aquests conceptes. La missa de Verdalet ha comptat amb dues transcripcions: la primera la realitzà Francesc Civil el 1976, mentre que la segona ha estat objecte d’edició el 2018 i s’ha publicat en el volum 12 de la col·lecció «Mestres Catalans Antics», gràcies al concurs de l’Ajuntament de Canet de Mar i la Societat Catalana de Musicologia de l’IEC.
Josep Maria Gregori i Cifré
Músic i membre de l’IEC
De Canendi Elegantia
De Canendi Elegantia (‘l’elegància del cant’) és un grup vocal format per vuit cantants masculins que centra el seu repertori en la interpretació de la polifonia europea del Renaixement i el primer Barroc, fent una atenció especial a la recuperació dels compositors catalans. La majoria dels integrants del grup, que deu el seu nom a un tractat de cant publicat amb aquest títol l’any 1598, ha format part de l’Escolania de Montserrat i alguns també han estat membres de la Capella Reial de Catalunya. El grup va debutar a Santa Maria del Pi el 2016. Des d’aleshores, ha inaugurat les VI Jornades d’Art i Espiritualitat al Monestir de Montserrat i ha participat en: el XXVI Cicle de Concerts Rosa Sabater, de Vilassar de Mar; les edicions cinquena i sisena del Concert de Santa Cecília de Canet de Mar, que promou la recuperació de repertori del seu fons musical; el simposi Pere Alberch (1517-1582) i la música del Renaixement a Catalunya, organitzat per la Societat Catalana de Musicologia de l’IEC; el XXVII Cicle d’Orgue de Cabrera de Mar; els cicles Música al claustre, de l’Institut d’Estudis Catalans, i Músiques del retaule, de Santa Maria de la Geltrú, així com en les edicions vintena (2018) i vint-i-unena (2019) del Festival de Música de Tardor «Orgues de Ponent i del Pirineu».
Per a la realització d’aquest concert, De Canendi Elegantia compta amb la col·laboració d’un conjunt de ministrers, la majoria dels quals toca habitualment amb el grup instrumental La Caravaggia.