Cicle Música al Claustre de l’IEC
Dilluns 19 de maig a les 19 h
Dijous 3 de juliol a les 20 h
Dijous 25 de setembre 20 h
La interpretació musical històrica i actual
Institut d’Estudis Catalans
Maig de 2025
El cicle Música al claustre de l’IEC d’enguany inclou tres concerts al pati de la Casa de Convalescència (1629), seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La iniciativa d’aquest cicle és gaudir de la creativitat i el rigor que exigeix la interpretació actual de les obres musicals. Les dates previstes per als concerts són el 19 de maig, el 3 de juliol i el 25 de setembre.
Jordi Savall inaugurarà el cicle amb un concert dedicat al Llibre vermell de Montserrat, amb motiu de la celebració del Mil·lenari del monestir. Els conjunts de música antiga La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI acompanyaran el reconegut músic i director en la interpretació de les deu peces que configuren la part musical del Llibre vermell de Montserrat amb instruments històrics com el rabec, la viola d’arc i el rebab.
Amb el projecte Les dues barítones, la Cobla La Principal del Llobregat i Jaume Yelo recuperen el so de gran riquesa tímbrica de l’instrument dissenyat per Joan Lamote de Grignon. El 3 de juliol, dues barítones sonaran al claustre de l’IEC sota la direcció de Marcel Sabaté: la que Lamote de Grignon va dissenyar originàriament, i la xeremia barítona que l’IEC va construir l’any 2013.
Finalment, De Canendi Elegantia («L’elegància del cant») ens oferirà una selecció d’obres dels grans mestres montserratins dels segles xvii i xviii, en el qual trobarem una selecció de l’extens catàleg compositiu d’escolans com Joan Cererols, Benet Julià, Joan Simó, Miquel López, i Narcís Casanoves.
19 de maig de 2025
Pati de la Casa de Convalescència
Concert en honor al Llibre vermell de Montserrat
Jordi Savall dedica una actuació al Llibre vermell de Montserrat, acompanyat pels conjunts de música antiga La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI. Savall reviurà les melodies medievals d’aquest còdex miscel·lani, en el marc de la commemoració del Mil·lenari de Montserrat, amb instruments històrics com el rabec, la viola d’arc i el rebab, i oferirà una experiència sonora fidel a les pràctiques musicals de l’època medieval.
També s’hi afegiran els sons del llaüt medieval, la viola de roda, l’arpa i el saltiri, entre altres instruments, a càrrec d’Hespèrion XXI.
PROGRAMA
O Virgo splendens
Stella splendens
Laudemus Virginem
Los set gotxs
Splendens ceptigera
Polorum regina
Cuncti simus concanentes
Mariam matrem Virginem
Imperayritz de la ciutat joyosa
Ad mortem festinamus
Jordi Savall, és gambista, director i una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Dedicat a la recerca de músiques antigues, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba o com a director. Ha enregistrat més de 230 discos dedicats a la música medieval, renaixentista i barroca, amb especial atenció al patrimoni musical hispànic i mediterrani, una trajectòria que el situa entre els màxims artífexs de la revalorització de la música històrica. El seu treball ha estat reconegut amb nombrosos guardons, com els Midem Awards, els International Classical Music Awards i un premi Grammy.
Hespèrion XXI, fundat el 1974 per Montserrat Figueras i Jordi Savall, és un referent internacional en la recuperació i interpretació de la música antiga. El conjunt s’ha especialitzat en repertoris de l’àmbit mediterrani i amb connexions amb la música del Nou Món americà, recuperant partitures, instruments i documents inèdits.
La Capella Reial de Catalunya, creada el 1987 també per iniciativa de Savall i Figueras, és un dels primers grups vocals dedicats a la interpretació de la música dels segles d’or. Està format exclusivament per veus hispàniques i llatines i el seu repertori abraça des de la música medieval de les cultures mediterrànies fins als grans mestres del Renaixement i el Barroc.
3 de juliol de 2025
Pati de la Casa de Convalescència
Les dues barítones
L’any 1948, el compositor i director d’orquestra Ricard Lamote de Grignon va proposar crear un instrument, company de la tenora —un dels instruments més emblemàtics de la música tradicional catalana— per cobrir la manca de registres greus dins el conjunt de xeremies de la cobla.
Així va néixer la idea de la barítona, un instrument que finalment va veure la llum l’any 2013 gràcies a un programa de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Investigacions posteriors han revelat que l’instrument ja s’havia arribat a construir, i tot indica que va ser estrenat per la Banda Municipal de Barcelona a començament de la dècada de 1930.
Ara, la Cobla La Principal del Llobregat presenta el projecte Les dues barítones en una trobada singular, en què es podran escoltar tant la barítona de Joan Lamote de Grignon com la barítona de l’IEC. Les interpretacions aniran a càrrec de la mateixa cobla amb la col·laboració de Jaume Yelo a la percussió, sota la direcció de Marcel Sabaté. Una cita per a redescobrir la història de les dues barítones.
PROGRAMA
I
Nupcial (sardana) – Ricard Lamote de Grignon / J. Molina
El toc d’oració (sardana) – Pep Ventura
Plany i exaltació (obra lliure) – Cleménce de Grandval / M. Sabaté
Travessant el blau (havanera) – Pep Ventura
II
Obrint camí (obra lliure) – Enric Ortí
I – Adagio
II – Andante
III – Allegro
El somni d’una albada (sardana) – Dani Gasulla
El cavaller enamorat – Joan Manén
Gestacions barítones (obra lliure) – Ivan Joanals
I – Concebiment
II – Embrió
III – Naixença
La Cobla La Principal del Llobregat es va fundar l’any 1929 amb músics de l’Orquestra Artística Llobregatana de Cornellà, dirigida per Dídac Vilà. El seu fill, Jaume Vilà i Mèlich (Javimel), la va consolidar i, amb la continuïtat del seu propi fill, Josep Vilà, esdevingué una formació d’alt nivell musical i prestigi reconegut. Musicalment, ha treballat sota la batuta de directors de la talla d’Antoni Ros i Marbà, Salvador Brotons i Soler, Alfred Cañamero, Jordi León, Joan Lluís Moraleda i Daniel Antolí. Cal destacar les seves col·laboracions amb el Cor Lieder Càmera, l’Orfeó Català, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i el pianista Manel Camp.
Jordi Campos és baritonista solista. Juntament amb la Cobla La Principal del Llobregat, va impulsar el projecte Les dues barítones.
Marcel Sabaté va ser el fundador i director titular de la GIOrquestra. Ha estat director de la Cobla Simfònica de Catalunya i de la Cobla de Cambra de Catalunya, així com professor de l’Escola Municipal de Música d’Olot. Actualment, és director titular de la GIOrquestra, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i La Principal de Llobregat. En el camp de la docència és professor de flabiol i tamborí a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona.
Jaume Yelo a la percussió.
Queral Pedemonte a la presentació.
25 de setembre de 2025
Pati de la Casa de Convalescència
Mestres montserratins dels segles xᴠɪɪ i xᴠɪɪɪ
L’ensemble vocal De Canendi Elegantia oferirà el concert de cloenda del cicle Música al claustre de l’IEC. El programa estarà dedicat als mestres montserratins dels segles xᴠɪɪ i xᴠɪɪɪ, amb obres de Joan Cererols, Benet Julià, Joan Simó, Miquel López i Narcís Casanoves. Sota la direcció de Francesc Garrigosa, el grup reviurà peces d’un patrimoni musical ric i sovint oblidat. Destaquen noms com el de Joan Cererols, amb una obra marcada per l’ús de la polifonia policoral —amb fins a dotze veus— i per la vivacitat expressiva de les peces en llengua romanç. Per la seva banda, Miquel López va introduir la música instrumental amb parts per a violins, xeremies, sacabutxos, baixó i violó, mentre que Narcís Casanoves va ser autor d’un extens repertori compositiu de polifonia eclesiàstica en llatí, dins la qual destaquen els salms de vespres, els magnificats i els responsoris de Nadal.
De Canendi Elegantia és un grup de vuit cantants formats a l’Escolania de Montserrat. El grup centra la seva activitat en la recuperació del repertori i, en especial, dels polifonistes catalans del Renaixement.