Imatge: Detall de la pintura de la volta central de la capella de Sant Pau de l’IEC, inaugurada el 1680, que mostra els instruments musicals i les veus que sonaven en aquest tipus d’espai.
(Fotografia: Arume Calvo)

La interpretació musical històrica i actual
Institut d’Estudis Catalans
juliol de 2024

 

El cicle Música al claustre de l’IEC d’enguany inclou tres concerts al pati dela Casa de Convalescència (1629), seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La iniciativa d’aquest cicle és gaudir de la creativitat i el rigor que exigeix la interpretació actual de les obres musicals, compromís artístic que l’IEC assumeix en acollir i fer possibles els objectius musicals de la Societat Catalana de Musicologia, filial de l’Institut.

Les obres musicals que escoltarem ens conviden a gaudir de les composicions d’autors catalans que, des del Renaixement fins al segle xx, han mantingut la qualitat de la seva inspiració a un nivell internacional, i ens ofereixen un accés actualitzat a diferents mons poètics i sonors fonamentals en la definició de la nostra història.

El primer concert, per a veu i piano, està dedicat al músic català Marià Obiols, compositor representant del romanticisme català. Va estrenar l’òpera Odio ed amore (1837) a la Scala de Milà i, en tornar a Barcelona, va ser el primer
director del Gran Teatre del Liceu. Les seves obres, cançons i romances per a veu i piano perduren com a testimoni del nostre deute envers la música vocal italiana dels segles XIX i XX i de l’afició que hi va haver envers aquesta música.

La Cobla Marinada ens oferirà una selecció d’obres que transcendeixen èpoques i estils. Des dels autors més clàssics, com Pau Casals o Juli Garreta, fins als més contemporanis, com Xavier Pagès-Corella. Tots ells representen la inspiració del segle XX profundament arrelada en la nostra música folklòrica.

Per acabar, De Canendi Elegantia («L’elegància del cant») ens oferirà un programa commemoratiu del naixement de Josep Anselm Clavé (1824), en el qual trobarem obres que s’estenen des de la Renaixença fins a l’associacionisme de les societats corals fundades per aquest músic.

Aquest cicle de concerts compta amb la col·laboració del Museu de la Música de Barcelona, que ens deixa en préstec instruments d’època, els quals trameten més autenticitat al so i a la interpretació de les obres històriques.

Romà Escalas i Llimona

4 de juliol de 2024
Pati de la Casa de Convalescència

Concert per a veu i piano amb obres de Marià Obiols

El compositor català Marià Obiols (1809-1888) va ser deixeble de Ramon Vilanova a Barcelona, ciutat on va néixer, i de Saverio Mercadante, amb qui va mantenir una estreta relació i a qui va acompanyar en els seus viatges per Itàlia i França. Obiols va estrenar l’òpera Odio ed amore (1837) a la Scala de Milà, amb llibret original de Felice Romani, llibretista habitual de Bellini i Donizetti. Quan va tornar a Barcelona, va ser el primer director del Gran Teatre del Liceu, que es va inaugurar amb la seva cantata Il regio imeneo (1847), i on també va estrenar Editta di Belcourt (1874) i Laura Debelan (1879). El programa del recital d’avui presenta una sèrie de cançons i romances per a veu i piano, amb textos en italià de Francesc Fors de Casamajor i tres peces per a piano sol, una d’elles la fantasia sobre els temes de la seva òpera Editta di Belcourt.

Míriam Trias, soprano
Robin Sansen,
piano

PROGRAMA:

Mi sposero (bolero)
Laura
(bolero)
Masurca de saló
(piano sol)
Il si d’Amore
Amor constante
Chotis
(galop) (piano sol)
La marinara
Fantasia sobre temes de l’Editta di Belcourt
La solitudine
Lontan da me
Al aura

Míriam Trias Cañizares inicia els estudis musicals amb el fagot al Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona. Després d’acabar un grau d’enginyeria a la Universitat de Girona, cursa els estudis superiors de música a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) amb el tenor Lambert Climent, on s’especialitza en cant històric. Dins de la mateixa institució, també rep classes de la mezzosoprano Mireia Pintó i té l’oportunitat de treballar amb Francisco Poyato i Marta Almajano. Interpreta rols solistes: a la Matthäus-Passion BWV 244, com a Uxor Pilati, al Palau de la Música Catalana (2021, Simon Halsey); a l’Ópera a cuatro de Francisco Illana, com a Fama, al Teatro Cervantes de Málaga (2022, Capella Maestro Iribarren), i, més recentment, al Weihnachtsoratorium BWV 248 a la catedral de Conca, amb el Cor de Cambra Alonso Lobo (2022). Ha actuat en diferents festivals nacionals com Aeternum, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Bachcelona, i festivals internacionals com el Festivalchor C.H.O.I.R (Alemanya), el Festival Internazionale Corale di Cagliari (Itàlia) i el Freunde Alter Musik Basel (Suïssa). És membre i fundadora del quartet a cappella 4GAMI, de la companyia de música-teatre CodA i del grup medievalista Quia ergo Femina. Actualment, estudia el Master in Musikalischer Performance Renaissance-Romantik a la Schola Cantorum Basiliensis (Basel, Suïssa) amb la soprano argentina Rosa Domínguez, on aprofundeix els seus coneixements en música antiga.

Robin Sansen Calderó comença la seva formació musical a Lleida amb M. Carmen Papasseit, abans d’entrar al Conservatori de Lleida a l’aula de Jordi Benseny. És a Toló on tindrà la primera experiència en un teatre d’òpera cantant els cors de veus blanques en les produccions de La bohème, de Puccini; Otello, de Verdi, i Carmen, de Bizet. Paral·lelament, comença els estudis de cant amb Chantal Arnaud, que continuarà al Conservatori de Nantes amb Natascha Siehoff. A Nantes estudiarà també piano (amb Anne Chaillou), així com composició, contrapunt i escriptura. Al mateix temps estudia musicologia a la Universitat de Rennes II. Admès a l’ESMUC, hi obté el grau de cant amb la mezzosoprano Mireia Pintó i completa la seva formació en piano, juntament amb Viviana Salisi Casajuana, amb Xavier Barbeta. Forma part també de l’Orfeó Català, amb el qual té l’oportunitat de ser dirigit per directors com Sir Simon Rattle, Gustavo Dudamel o Gustavo Gimeno. Com a compositor ha pogut estrenar i dirigir diverses obres, entre les quals cal destacar un rèquiem per a cor i orquestra (Nantes, 2017), un cicle de lieder Zwei Liebeslieder (Barcelona, 2021) i la seva primera òpera L’assedio in teatro (Barcelona, 2022). Ha estat convidat pel Conservatori de Nantes a dirigir el projecte d’òpera durant els pròxims dos anys al voltant de L’assedio in teatro. Recentment ha estat assistent del director Daniele Rustioni a l’Òpera de Lió per a la producció de La fanciulla del West (Puccini).


 

10 de juliol de 2024
Pati de la Casa de Convalescència

COBLA MARINADA

Direcció: Edmon Colomer
Albert Fontelles-Ramonet,
flabiol
Joan Carles Galas i Marta Fina,
tibles
Isaac Vilanova i Joan Benavides,
tenores
Jordi Barnola i Tània Camacho,
trompetes
Gabriel Almeida,
trombó
Martí Villegas i Martí Fontclara,
fiscorns
Alexa Ruscalleda,
contrabaix

PROGRAMA:

Primera part
1. A en Pau Casals, de Juli Garreta (1875-1925)
2. Nupcial, de Ricard Lamote de Grignon (125è aniversari del naixement)
3. Sardana, de Joaquín Turina (1882-1949)
4. Ceràunia, de Xavier Pagès-Corella (1971- )
5. Montmagastre (estampa simfònica), de Manuel Oltra (1922-2015)

Segona part
1. Festa a ciutat, d’Antoni Ros-Marbà (1937- )
2. Sardana, Robert Gerhard (1896-1970)
3. Festa Major a Vilafranca, de Pau Casals (1876-1973)
4. Sol ixent, d’Eduard Toldrà (1895-1962)
5. Puigsoliu (poema simfònic), de Joaquim Serra (1907-1957)

Cobla Marinada. Fundada l’any 1981, és una de les cobles més actives de Catalunya.La formació destaca per un repertori musical extens, incloent-hi peces de compositors clàssics del repertori específic de la música de cobla i també de compositors contemporanis. Al llarg dels anys ha estat dirigida per destacats professionals com Joan Pich i Santasusana, Joan Josep Blay, Jordi Molina, Tobias Gossmann i Alfons Reverté. Alhora, també ha col·laborat amb els directors Antoni Ros-Marbà, Salvador Brotons, Diego Martín-Etxebarria i Marc Timón. Ha participat en diversos festivals catalans, com el Festival Internacional de Música Pau Casals i el Festival Internacional de Música de Ripoll, i ha actuat a les principals sales de concerts de Catalunya, com L’Auditori de Barcelona, el Palau de la Música Catalana o el Teatre Kursaal. També ha col·laborat amb solistes i formacions com el pianista Albert Guinovart, els cantants Josep-Ramon Olivé, Anna Alàs i Carmen Cuesta, el trio de jazz Ramon Escalé, el Cor de Cambra ARSinNOVA, la Polifònica de Puig-Reig o la companyia de dansa Factoria Mascaró. La Cobla Marinada ha mantingut un compromís constant amb la recuperació del patrimoni musical i amb la creació de noves produccions i ha rebut diversos premis i reconeixements per aquesta feina. Un exemple és Retrats d’un sentiment, produïda juntament amb la Colla Violetes del Bosc i guardonada amb el Premi Capital de la Sardana 2015, o la recuperació de la rotllana bosquetana La viola d’or, amb música d’Enric Morera i lletra d’Apel·les Mestres, guardonada amb el Premi Capital de la Sardana 2016 i el Premi de la Crítica al millor disc de l’any 2016 de música clàssica (Premi Enderrock 2016).

Edmon Colomer ha estat director artístic i titular de la Daejeon Philharmonic Orchestra a Corea del Sud, l’Orchestre de Picardie a França, l’Orquesta Filarmónica de Málaga a Espanya, l’Orquestra Simfònica Illes Balears i la Simfònica del Vallès als Països Catalans, i a l’Eastern Music Festival als Estats Units. L’any 1983 crea la Joven Orquesta Nacional de España, pal de paller d’un projecte ambiciós de metamorfosi educativa i artística que des de l’any 1985 inclou també l’Orquesta Sinfónica de Tenerife i l’Orquestra de Cadaqués. Ha dirigit als cinc continents i ha enregistrat per als segells discogràfics Auvidis-Naïve, Assai, Harmonia Mundi, Calliope, Triton, Naxos, Ensayo, Virgin i Philips. Es consideren versions de referència Serenade de Leonard Bernstein, Atlàntida de Manuel de Falla, La pesta de Robert Gerhard, La danse des morts d’Arthur Honegger, el Concert per a orgue de Poulenc o el Concierto de Aranjuez de Rodrigo amb Paco de Lucía. L’any 2002 el Ministeri de Cultura francès li concedeix la distinció Chevalier dans l’Ordre des Palmes Académiques. A Catalunya ha estat comissari de Robert Gerhard 2020-2021 (Any Gerhard) i membre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts. Actualment és membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

 


 

18 de juliol de 2024
Pati de la Casa de Convalescència

DE CANENDI ELEGANTIA
Direcció: Francesc Garrigosa

Josep Anselm Clavé i el seu temps: Renaixença, associacionisme i República

Programa commemoratiu dels dos-cents anys del naixement de Josep Anselm Clavé (1824-1874), en el qual trobem obres que abracen des de la Renaixença i l’associacionisme —amb les societats corals fundades i liderades pel músic i polític—, fins al període de la revolució de La Gloriosa (1868) i els anys del Sexenni Democràtic, que van culminar amb la proclamació de la Primera República espanyola.

PROGRAMA:

La instrucción popular, de Josep Anselm Clavé
Lo somni d’una verge, de Josep Anselm Clavé
El chinito, de Josep Anselm Clavé
Arre Moreu, de Pep Ventura (1817-1875)
Cap al tard, de Josep Anselm Clavé
El Republicano Federal Universal, de Domènec Terrarol (1843-1900?)
Pel juny, la falç al puny, de Josep Anselm Clavé
La Marsellesa, de Josep Anselm Clavé

L’ensemble vocal De Canendi Elegantia («L’elegància del cant») és un grup de vuit cantants formats a l’Escolania de Montserrat. El grup centra la seva activitat en la recuperació del repertori i, en especial, dels polifonistes catalans del Renaixement. Una mostra d’aquesta recuperació és la interpretació d’obres com la Missa pro defunctis, de Pere Cubells (1532); el Miserere, de Mateu Fletxa (oncle) (1481-1553); el Magnificat de Pere Vila (ca. 1465-1538), o la Missa per a 8 veus i ministrers, de Joan Verdalet (1632-1691). El seu debut fou a la basílica de Santa Maria del Pi, el mes de juny del 2016, amb un concert dedicat a la polifonia anglesa i castellana del segle XVI. Entre el 2017 i el 2019 ha inaugurat les VI, VII i VIII Jornades d’Art i Espiritualitat al Monestir de Montserrat, així com el simposi Pere Alberch (1517-1582) i la música del Renaixement a Catalunya, organitzat per la Societat Catalana de Musicologia de l’IEC, i ha participat en els cicles de concerts Rosa Sabater de Vilassar de Mar, Santa Cecília de Canet de Mar —destinat a promoure la recuperació de repertori del seu fons musical—, Músiques del Retaule de Vilanova i la Geltrú, Cicle d’Orgue de Cabrera de Mar, XX Festival Orgues de Ponent i del Pirineu i Música al claustre de l’IEC. Enguany, en ocasió dels dos-cents anys del naixement de Josep Anselm Clavé, De Canendi Elegantia ha incorporat obres poc conegudes del compositor al seu repertori, algunes de les quals no han estat interpretades des del començament del segle passat. El grup està dirigit per Francesc Garrigosa.

Francesc Garrigosa. Nascut a Barcelona, formà part de l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra. L’any 1982 inicià estudis de cant amb Xavier Torra, i el 1987 feu estudis de grau i màster a la Guildhall School of Music & Drama de Londres, amb Rudolf Piernay com a professor. Des del seu debut al Gran Teatre del Liceu el 1991 (com a Corrado a Una cosa rara), i a Madrid el 1992 (com a Tamino a La flauta màgica), ha actuat, entre altres llocs, al Concertgebouw d’Amsterdam, La Fenice de Venècia, el Lincoln Center de Nova York, la Konzerthaus de Viena, el Royal Festival Hall de Londres, la Sydney Opera House i el Carnegie Hall de Nova York. Ha participat en més de setanta enregistraments amb segells com BBC-Opus Arte, EMI o AliaVox, enregistraments que han rebut diversos premis, entre els quals cal destacar el Choral & Song Choice BBC Music, quatre Grand Prix du Disque, i un Grammy Award l’any 2011 per Dinastia Borgia. Durant vint-i-cinc anys ha estat membre solista de La Capella Reial de Catalunya, sota la direcció de Jordi Savall. El setembre passat fou nomenat director de La Capella de Música
de Santa Maria del Pi. Des del 2003 és professor de cant a l’Escola Superior de Música de Catalunya, dels departaments de Música Clàssica-Contemporània i de Música Antiga.