xɪɪɪ Cicle
Música al claustre de l’IEC
«La interpretació musical històrica i actual»
Institut d’Estudis Catalans
Juny-juliol del 2026
El cicle Música al claustre de l’IEC inclou, com cada any, tres concerts al pati de la Casa de Convalescència, seu històrica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). En aquest entorn privilegiat, el cicle proposa gaudir de la creativitat i el rigor que exigeix la interpretació històrica i actual de les obres musicals. Les dates previstes per als concerts són el 18 de juny, i el 2 i 16 de juliol.
El concert inaugural anirà a càrrec del pianista Emili Brugalla, amb un programa centrat en compositors catalans del segle XX. La proposta dibuixa un recorregut per les obres de músics com Frederic Mompou, Joaquim Serra, Manuel Blancafort, Joan Magrané, Joaquim Homs, Rafael Subirachs i Joan Guinjoan, amb una aturada especial en Josep Cercós en el context del centenari del seu naixement.
La segona vetllada serà protagonitzada pel conjunt vocal i instrumental De Canendi Elegantia («L’elegància del cant»), sota la direcció de Francesc Garrigosa, que presentarà la recuperació del repertori compositiu de dos dels grans polifonistes catalans del Renaixement, els compositors vigatans Pere Vila i Pere Alberch, organistes de les catedrals de Vic, València i Barcelona.
El cicle es tancarà amb un homenatge a Conxita Badia, a càrrec de la soprano Maria Bañeras i la pianista Alícia Daufí, que interpretaran obres vinculades al repertori de la cantant i també peces compostes per ella mateixa, en el marc de la commemoració del cinquantè aniversari del seu traspàs.
Dijous 18 de juny a les 20 h
Pati de la Casa de Convalescència
Recital de piano, per Emili Brugalla
A la segona dècada del segle XX, Catalunya viu l’eclosió d’una música per a piano genuïnament pròpia. Frederic Mompou i Manuel Blancafort impulsen un nou cànon pianístic que beu tant de la sensibilitat mediterrània com de les avantguardes que arribaven amb força des de París. En paral·lel, Joaquim Serra esdevé un far en l’àmbit de la cobla en terres gironines, i eleva la sardana a noves cotes de perfecció tècnica i subtilesa.
A la segona part del concert, el programa traça un recorregut per compositors que hereten aquesta estètica noucentista i la projecten cap a nous horitzons sonors. Hi trobem els dos Encantaments de Joan Magrané, el recull Entre dues línies de Joaquim Homs i la música de Rafael Subirachs, amb el moviment Tenebras et lucem. El concert també ret un homenatge a Josep Cercós en el centenari del seu naixement amb Preludi, recitatiu i fuga, i culmina amb Jondo de Joan Guinjoan, una obra vibrant que s’endinsa en l’essència del flamenc amb una certa incursió en el món del free-jazz.
Emili Brugalla va iniciar els seus estudis musicals al Conservatori del Liceu, on es va graduar en piano i en música de cambra. Posteriorment, es va decantar per la música contemporània i va ampliar la seva formació en composició i tècniques electroacústiques a la Fundació Phonos de Barcelona. Sigui com a solista o com a membre de grups de cambra, ha actuat a les sales més importants de l’Estat, així com a altres ciutats d’Europa, de Centreamèrica i de l’Orient Mitjà.
És membre del Trio Kandinsky des que es va fundar el 1998, juntament amb Corrado Bolsi i Amparo Lacruz.
Dijous 2 de juliol a les 20 h
Pati de la Casa de Convalescència
Polifonia eclesiàstica, ensalades i madrigals de Pere Vila (ca. 1465-1538) i Pere Alberch Vila (1517-1582)
El segon concert del cicle proposa un viatge sonor a la polifonia renaixentista catalana a través de les figures de Pere Vila i Pere Alberch Vila. L’organista vigatà Pere Vila, actiu a la catedral de València durant el mestratge de Mateu Fletxa el Vell, va consolidar una nissaga clau en la música eclesiàstica del seu temps. D’aquest llegat emergeix un repertori excepcional, com El magnificat a 4, reestrenat després de gairebé cinc segles. El seu nebot Pere Alberch, format entre Vic i València, esdevingué una figura central a la catedral de Barcelona del segle XVI, on exercí durant quaranta-sis anys com a organista i mestre de diverses generacions de músics.
El programa combina ensalades i madrigals, dos gèneres que mostren la riquesa expressiva del Renaixement. Les ensalades, com El bon jorn i La lucha, s’inscriuen en la tradició valenciana i presenten escenes vives i populars que evoquen el misteri de Nadal o la lluita simbòlica entre el bé i el mal. En contrast, els madrigals d’Alberch es caracteritzen per la gravetat expressiva i per un grau de virtuosisme elevat. Aquesta dualitat entre l’estil costumista i la sofisticació musical situa els músics Vila com una peça fonamental en la reconstrucció de la història de la música catalana del Renaixement.
De Canendi Elegantia («L’elegància del cant») és un grup de vuit cantants formats a l’Escolania de Montserrat que centra l’activitat en la recuperació del repertori inèdit de compositors catalans del segle XIV al XIX.
En aquest concert, l’ensemble s’amplia amb dues veus de soprano i un conjunt de ministrers. Sota la direcció de Francesc Garrigosa, cantaran les sopranos Brenda Sara i Laura Martínez, els contratenors Josep Maria Gregori i José Luis Martínez, i els tenors Joan Mas, Martí Doñate i Oriol Guimerà. L’actuació també comptarà amb Joan Climent i Martí Brutau als baixos, Lluís Coll a la corneta, Quim Gerra al baixó, Xavi Banegas i Martí Badia als sacabutxos i Jaime González-Sierra a l’orgue.
Dijous 16 de juliol a les 20 h
Pati de la Casa de Convalescència
Homenatge a Conxita Badia
La soprano Maria Bañeras i Alícia Daufí, al piano, oferiran el concert de cloenda del cicle. El programa d’aquest concert estarà dedicat a la celebèrrima figura de Conxita Badia, en commemoració del cinquantè aniversari del traspàs de la soprano i professora de cant.
Concepció Badia i Millàs (1897-1975), més coneguda com a Conxita Badia, va ser una de les sopranos més destacades del segle XX. La cantant barcelonina, deixeble d’Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla, va tenir un paper fonamental en l’escena musical de l’època. No només va ser la intèrpret predilecta de molts compositors, sinó que també va fer una enorme tasca de difusió i consolidació del repertori de la cançó catalana, espanyola i llatinoamericana en l’àmbit internacional. Va ser, a més, una pianista excel·lent, compositora d’algunes peces pròpies i mestra de grans cantants, com ara Montserrat Caballé.
L’actuació inclourà obres vinculades al seu repertori habitual, així com peces compostes per la mateixa Badia, amb l’objectiu de reconèixer la seva aportació decisiva a la música catalana i apropar la seva figura a les noves generacions.
Maria Bañeras és una soprano catalana amb una sòlida formació musical. Va estudiar a l’Escola Luthier i va complementar la seva educació amb estudis de violí i llenguatge musical i dos màsters: el Màster d’Interpretació Operística del Conservatori Superior de Música «Joaquín Rodrigo» i el Màster de Lied «Victoria de los Ángeles» a l’Escola Superior de Música de Catalunya.
La soparanoha actuat en produccions d’òpera i sarsuela, així com en el gènere de la cançó en diverses llengües, amb rols com Micaëla a Carmen (2025), Barbarina a Le nozze di Figaro (2024) i Papagena a Die Zauberflöte. Destaca també com a recitalista en festivals com el LIFE Victoria Barcelona i el Lied the Way Festival, a Florència.
Nascuda a Barcelona, la pianista i musicòloga Alícia Daufí inicia els estudis musicals amb la seva mare. És graduada en musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora cum laude per la mateixa universitat per la tesi De la transgressió carnavalesca al silenci de la postguerra. Estudi musical, social, cultural i econòmic dels balls de màscares al Gran Teatre del Liceu (1848-1936).
Alícia Daufí s’ha desenvolupat professionalment com a pianista solista i amb orquestra. També ha treballat intensament la música de cambra i el lied. D’altra banda, ha treballat en l’acompanyament d’instrumentistes, cantants i corals, i ha participat en espectacles teatrals i musicals de creació pròpia.