5 de juliol a les 21 hores. Pati de la Casa de Convalescència
La Caravaggia:
- Joaquim Guerra, baixó, baixonets i xeremies
- Carles Vallès, baixó, baixonets, xeremies i flautes
- Jordi Giménez, sacabutx i trompeta de vares
- Lluís Coll, corneta, corneta muda, trompeta natural i viola de roda
PROGRAMA
| PRIMERA PART | |
| I. Inicis de la polifonia escrita | |
| Conductus Cedit frigus hiemale (segle XIII, Ripoll) |
|
| Conductus de la cartoixa d’Escaladei (segle XIII, Escaladei) |
|
| Llibre Vermell (final del segle XIV, Montserrat) |
|
| II. Renaixement | |
| PERE ORIOLA (1440-1480) | O vos homines qui transite in pena |
| ANÒNIM (s. XV) | La vida de Culin |
| Zappay lo campo | |
| MATEU FLETXA (1481-1553) | Bella, de vós som amorós |
| Què farem del pobre Joan | |
| SEGONA PART | |
| I. Tradició oral | |
| TRADICIONALS CATALANES | Ball de l’àliga de la Patum de Berga |
| El noi de la mare | |
| La presó de Lleida | |
| II. Renaixement | |
| BARTOMEU CÀRCERES (fl. meitat s. XVI) |
Soleta só jo ací |
| LOPE DE BAENA (fl. 1476 – c. 1506) | Amor pues tú nos das plazer |
| GABRIEL MENA († 1528) | A la caça, sus a caça |
| PEDRO DE PASTRANA (c. 1490 – 1558) | Ay, dime señora |
| LLUÍS DEL MILÀ (c. 1500 – c 1561) | Pavana |
| PERE ALBERCH (1517-1582) | El bon jorn |
| III. Abans de 1714 | |
| ANÒNIMS | Marxa de les Guàrdies Imperials Catalanes |
| El cant dels ocells dedicat a l’Arxiduc Carles | |
| Plora, plora, Catalunya… |
La Caravaggia presenta una miscel·lània de música catalana tocada amb els instruments de vent de l’edat mitjana i el Renaixement pels ministrers. El primer manuscrit conservat de polifonia en terres catalanes (Ripoll, segle xiii) obre el concert. Durant l’hora de durada de l’espectacle, la formació, especialitzada en la interpretació en criteris històrics, mostra exemples de la nostra música des de les primeres composicions fins a les últimes obres conservades abans de la desfeta de 1714. A més de la música escrita, La Caravaggia també ofereix un tast del que ha anomenat «música recordada»: música tradicional que ha perviscut fins als nostres dies gràcies a la transmissió oral («El noi de la mare», «La presó de Lleida», «Plora, plora, Catalunya»…).
NOTES AL PROGRAMA
Els programes de concert de La Caravaggia, com els de la majoria de conjunts especialitzats en la interpretació en criteris històrics de la música antiga, se solen centrar en un espai curt de temps, en una regió concreta, en un compositor… En aquesta ocasió el conjunt català passa per alt aquesta norma no escrita i presenta un programa que abraça quatre segles de la nostra his- tòria. En lloc de posar el focus en una estètica concreta (determinada per uns estils, llenguatges, formes, gèneres, llocs…) posen el focus en la idea del patrimoni musical català d’abans de la desfeta de 1714. Essent plenament conscients que la pretensió de reproduir la música del passat
«com veritablement es feia» és absurda, La Caravaggia sent la necessitat de fer un recorregut per la música conservada i recordada del nostre país amb la humilitat de qui se sap incapaç de ser «autèntic», però amb la voluntat de presentar una mostra del patrimoni musical des dels primers manuscrits conservats de polifonia fins a la caiguda de Barcelona en mans de l’exèrcit de Felip V.