12 de juliol a les 21 hores. Pati de la Casa de Convalescència

Cobla Catalana dels Sons Essencials:

  • Jordi Campos, tible, barítona i saxo
  • Alfons Rojo, guitarra
  • Toni Rocosa, tenora i clarinet
  • Pep Moliné, fiscorn i trombó
  • Pere Olivé, percussions
  • Joan Moliner, flabiol i tamborí
  • Ivó Oller, trompeta
  • Xarli Olivé, bateria Heura Gaya, veu
  • Marcel Casellas, contrabaix, pandero i direcció

PROGRAMA

  1. Contrapàs de Blanes – Tradicional / M. Casellas
  2. Nosaltres decidim! (sardana) – M. Casellas
  3. Assaborir el ball pla – M. Casellas
  4. Monzuno (rebatut coix) – Riccardo Tesi
  5. Ara arriba la cobla (rumba) – M. Casellas
  6. La botigueta del barri (jotada) – Tradicional / M. Casellas
  7. Has despertat el dimoni (aire de ball pla) – M. Casellas
  8. Els duendos (rebatut coix)
  9. El somni de les Vespres del Dimecres (sardana de tirada lliure) – M. Casellas
  10. A Europa vaig, d’Europa vinc (rumba) – M. Casellas
  11. Rumbejada (havanera, rumba, sardana) – Tradicional / M. Casellas / Pep Ventura

 

La Cobla Catalana dels Sons Essencials (CCSE)

La formació de Marcel Casellas ofereix una sonoritat diferent, única: els instruments de la cobla de sardanes (flabiol, tible, tenora, trompeta, fiscorn) sobre una base de guitarra catalana, contrabaix, bateria, percussió ètnica —espasí, simbomba, pandero quadrat, castanyoles— i una veu solista amb cors.

Mediterraneïtat i molta improvisació. Els seus gèneres esporògens (contrapàs, sardana, jota, rumba, ball pla i rebatut) són el punt de partida per a vestir les cançons de nova creació del grup. Un repertori que arrenca de la tradició per arribar a la innovació més sorprenent que transgredeix el temps i l’espai. La sardana, la rumba, la jota i els enrevessats ritmes coixos del Mediterrani conviuen sense complexos en un espectacle que transita entre la tradició i la contemporaneïtat. Són el punt de partida per a la fantasia de la cobla i dels seus solistes, amb un repertori creat especialment per Marcel Casellas que arrenca de la tradició.

«M’exalta el nou i m’enamora el vell». Amb aquesta missiva de J. V. Foix, Marcel Casellas i la CCSE proposen la fusió de la música catalana i els seus sons explorant tímbriques que traspassen el sentit del temps i l’espai. Utilitzant, això sempre, els sons d’una formació única i singular com és la cobla.