12 de juliol a les 21 hores. Pati de la Casa de Convalescència
Cobla Catalana dels Sons Essencials:
- Jordi Campos, tible, barítona i saxo
- Alfons Rojo, guitarra
- Toni Rocosa, tenora i clarinet
- Pep Moliné, fiscorn i trombó
- Pere Olivé, percussions
- Joan Moliner, flabiol i tamborí
- Ivó Oller, trompeta
- Xarli Olivé, bateria Heura Gaya, veu
- Marcel Casellas, contrabaix, pandero i direcció
PROGRAMA
- Contrapàs de Blanes – Tradicional / M. Casellas
- Nosaltres decidim! (sardana) – M. Casellas
- Assaborir el ball pla – M. Casellas
- Monzuno (rebatut coix) – Riccardo Tesi
- Ara arriba la cobla (rumba) – M. Casellas
- La botigueta del barri (jotada) – Tradicional / M. Casellas
- Has despertat el dimoni (aire de ball pla) – M. Casellas
- Els duendos (rebatut coix)
- El somni de les Vespres del Dimecres (sardana de tirada lliure) – M. Casellas
- A Europa vaig, d’Europa vinc (rumba) – M. Casellas
- Rumbejada (havanera, rumba, sardana) – Tradicional / M. Casellas / Pep Ventura
La Cobla Catalana dels Sons Essencials (CCSE)
La formació de Marcel Casellas ofereix una sonoritat diferent, única: els instruments de la cobla de sardanes (flabiol, tible, tenora, trompeta, fiscorn) sobre una base de guitarra catalana, contrabaix, bateria, percussió ètnica —espasí, simbomba, pandero quadrat, castanyoles— i una veu solista amb cors.
Mediterraneïtat i molta improvisació. Els seus gèneres esporògens (contrapàs, sardana, jota, rumba, ball pla i rebatut) són el punt de partida per a vestir les cançons de nova creació del grup. Un repertori que arrenca de la tradició per arribar a la innovació més sorprenent que transgredeix el temps i l’espai. La sardana, la rumba, la jota i els enrevessats ritmes coixos del Mediterrani conviuen sense complexos en un espectacle que transita entre la tradició i la contemporaneïtat. Són el punt de partida per a la fantasia de la cobla i dels seus solistes, amb un repertori creat especialment per Marcel Casellas que arrenca de la tradició.
«M’exalta el nou i m’enamora el vell». Amb aquesta missiva de J. V. Foix, Marcel Casellas i la CCSE proposen la fusió de la música catalana i els seus sons explorant tímbriques que traspassen el sentit del temps i l’espai. Utilitzant, això sempre, els sons d’una formació única i singular com és la cobla.