4 de juliol de 2019 a les 20.30 hores. Pati de la Casa de Convalescència
Cor Ad Fines:
- Xavier Pagès, direcció
La Caravaggia:
- Luís Coll, direcció
PROGRAMA
PRIMERA PART
Joan Cererols (1618-1680)
-
-
- Al amor que viene
- ¡Alarma! Toca el amor
- Serafín, que con dulce harmonía
- Señor mío Jesucristo
- Regina coeli
- Fuera, que va de invención
-
SEGONA PART
-
-
- Missa de batalla (triple cor)
-
NOTES AL PROGRAMA
Joan Cererols (Martorell, 1618 – Montserrat, 1680) va ser un compositor català, músic i monjo benedictí, l’autèntic patriarca de la música montserratina moderna, que destacà no sols com a compositor, sinó també com a notable instrumentista (orgue, arpa, arxillaüt).
Xavier Pagès i cor Ad Fines
Xavier Pagès i Torroja neix a Barcelona el 1974 i als vuit anys comença els estudis de música a l’Escolania de la Catedral de Barcelona. Als deu anys ingressa a l’Escolania de Montserrat, sota el mestratge del pare Ireneu Segarra, de la qual és un solista destacat. Realitza diversos enregistraments entre els quals cal destacar els de Tomás Luis de Victoria i Pau Casals. En aquells quatre anys forma part d’un grup que canta en concerts a Àustria, Alemanya, Hongria i França, i també fa un gran nombre de concerts arreu de Catalunya. Inicia els estudis de flauta travessera i piano i, posteriorment, ingressa al Conservatori de Badalona. Paral·lelament, comença els estudis de cant amb el mestre Xavier Torra. Estudia traverso (flauta travessera barroca) i interpretació barroca amb el mestre Alain Polak. Durant dos anys rep classes de tècnica vocal i d’interpretació de la mestra Laura Sarti a Suïssa i dels mestres Max van Egmond i Marius Altea.
Durant deu anys, forma part del grup La Trulla de Bozes, amb el qual guanya el primer premi de música antiga a Brussel·les i el primer premi de música antiga del Festival Van Vlaanderen, a Anvers. Duen a terme un gran nombre de concerts arreu de l’Estat espanyol i diverses gires a Holanda, Bèlgica, França i el Marroc. Forma part del grup Exaudi Nos, dirigit per Joan Grimalt, amb el qual participa en successives temporades de música, interpretant el repertori català del segle XVIII i del barroc italià i alemany. Amb ells enregistra diferents àlbums dedicats al barroc hispànic en la discogràfica Columna Música.
Guanya una plaça de baix al Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, dirigit per Jordi Casas. Aquell mateix any inicia la seva participació a La Capella Reial de Catalunya, dirigida pel mestre Jordi Savall, on forma part de diferents projectes, entre els quals destaquen les representacions de l’òpera Orfeo de Monteverdi al Gran Teatre del Liceu de Barcelona i al Teatro Real de Madrid. Realitza nombrosos concerts arreu d’Europa: a les millors sales de concerts de Viena, Madrid, Barcelona, Munic i París, així com als millors festivals internacionals de música barroca. Forma part de la Capella de Música de Santa Maria del Mar, sota la direcció de Lluís Vilamajó, Mireia Barrera, Xavier Sans i Manel Valdivieso. Canta amb el grup Al Ayre Español, dirigit per Eduardo López Banzo, i realitza una gira i un enregistrament d’obres del barroc hispànic.
La Caravaggia
L’essència de La Caravaggia és la curiositat, la passió per la música antiga i la voluntat de compartir-la. Aquest és el principi rector del grup. Els músics de La Caravaggia investiguen, descobreixen, treballen i gaudeixen de la música i, tot seguit, intenten dissenyar el marc ideal per a mostrar-la i obtenir la seva pròpia obra artística en comunió amb el públic, el concert. La formació se centra en els instruments de vent del Renaixement i del primer Barroc i en el repertori que els és propi. A partir d’instruments com la corneta, el sacabutx o el baixó, La Caravaggia es rodeja d’altres instruments de la mateixa època i de conjunts de veus o de solistes en funció del que demani cada programa.
El grup ha actuat en els principals festivals de música antiga de l’Estat espanyol i ha iniciat també la seva carrera en el circuit europeu (França, Bèlgica, Holanda…). Ha col·laborat amb grups instrumentals com Les Sacqueboutiers i amb grups vocals com La Colombina, Nova Lux o La Capilla Real de Madrid. El 2006 obté el primer premi del Concours International de Cuivres Anciens, de Tolosa, en la categoria ensembles, i el 2007, el premi del públic de l’IYAP Historical Wind Instruments del Festival Laus Polyphoniae. Ha estat escollit com a representant de la Xarxa Europea de Música Antiga (REMA) el 2009 i ha estat reconegut com a Grup Recomanat per l’Asociación Española de Festivales de Música Clásica l’any 2010. Ha realitzat enregistraments en solitari (In mani dei catalani, In paradisum, Atalanta fugiens…) i en col·laboració amb cors com l’Escolania de Montserrat, La Colombina o Nova Lux.
Però més que llegint el seu currículum, la millor manera de saber què és La Caravaggia és assistint a un dels seus concerts. El discurs retòric està per sobre de qualsevol altra consideració. El rigor en l’execució, la imaginació en la interpretació, instrumentacions i creació de noves veus, i el treball sobre el discurs musical, l’espai i el temps, pretenen fer dels seus concerts petites obres d’art que perdurin en la memòria dels assistents, entesos o neòfits. En cada obra es busca transmetre una llibertat, una frescor i una joventut que, combinades amb el més alt nivell d’exigència i rigor, provoquin les reaccions més favorables en l’oient.