11 de juliol de 2019 a les 20.30 hores. Pati de la Casa de Convalescència
Orquestra Barroca Catalana:
- Irene Mas Salom, soprano
- Josep Borràs, fagot
- Manfredo Kraemer, violí i direcció
PROGRAMA
MANUEL PLA (c. 1725-1766)
Obertura en fa major
-
-
- Allegro
- Andantino molto
- Presto
-
DOMÈNEC TERRADELLAS (1713-1751)
Dall’Oriente non nasce il Sole
cantata per a soprano i cordes (recuperació mundial i primera interpretació des del segle XVIII)
-
-
- Dall’Oriente non nasce il Sole…
- Quanto di bello mai natura sparse…
- Per un oggetto così vezzoso…
-
ANSELM VIOLA (1738-1798)
Concert per a fagot (baixó) i orquestra en fa major
-
-
- Andante allegro
- Andante largo
- Final (Allegro)
-
JOSEP PLA (1728-1762)
Stabat Mater, per a soprano i orquestra
-
-
- Stabat Mater dolorosa
- Cujus animam gementem
- O quam tristis et afflicta
- Quæ mœrebat
- Quis est homo – Quis posset non contristari
- Pro peccatis
- Vidit suum dulcem natum
- Eia mater, fons amoris
- Fac ut ardeat – Amen
-
NOTES AL PROGRAMA
La Catalunya del set-cents va ser un bressol important de músics, de manera semblant, salvant les distàncies, al cas dels antics països txecs Bohèmia i Moràvia. Com passava en aquesta altra nació sense estat, de Catalunya també en va sortir un excedent de músics i compositors que va trobar acomodament a altres parts del regne de les Espanyes o bé a altres indrets del continent. El cas dels germans Pla és paradigmàtic, i mentre Manuel Pla desenvolupava la seva activitat com a compositor teatral a Madrid, els seus germans Joan i Josep feien una carrera d’èxit a les principals corts i escenaris d’Europa. L’obertura d’aquest programa, que podem atribuir, amb reserves, al primer dels germans, pot estar relacionada amb les «symphonies de Monsieur Plà» tocades al Concert Spirituel de París en els anys 1753-55, però és un tema encara per esclarir. L’Stabat Mater de Josep Pla, el germà petit, va ser estrenat, tanmateix, al santuari d’Arantzazu (País Basc) el 1756. És una obra excepcional en el catàleg dels Pla i palesa analogies estilístiques amb el de Pergolesi, tot i el seu caràcter un xic experimental.
Domènec Terradellas, ben altrament, després de completar la seva formació a Nàpols, la meca de l’art líric d’aleshores, va destacar com un dels principals operistes d’aquesta època entre el Barroc epigonal i el classicisme incipient, rivalitzant amb autors com Hasse, Galuppi o Jommelli. Si bé la seva música operística va difondre’s arreu d’Europa, no succeeix així amb la cantata Dall’Oriente non nasce il Sole, que s’ha conservat en un manuscrit únic als arxius de la prestigiosa Accademia di Santa Cecilia de Roma, de la qual era membre l’any 1743. Aquesta obra inèdita, recuperada especialment per a aquest concert, probablement va ser composta en ocasió del seu ingrés, i no s’havia tornat a cantar des d’aquella època llunyana.
Molt diferent va ser la carrera de fra Anselm Viola, que va ingressar com a es- colà de Montserrat l’any 1738, quan encara era un nen que es deia Pere. El 1758, després de professar com a monjo, va anar al «Monserratico» de Madrid, on encara va poder conèixer la música de la cort de Farinelli. Després, ja com a mestre de capella de Montserrat, va compondre força música religiosa, a més d’aquest concert per a fagot, que data de l’any 1790, d’un estil clàssic montserratí.
JOSEP DOLCET
L’Orquestra Barroca Catalana
Santi Aubert Vayreda, direcció artística
Imma Payà Picart, gestió i producció
L’Orquestra Barroca Catalana neix l’any 1993 amb la idea de divulgar i recuperar repertori dels segles XVII i XVIII. Els seus membres, majoritàriament residents a Catalunya, són músics especialitzats en interpretació històrica. El repertori interpretat, tant instrumental com operístic i religiós, és ampli. Es podria destacar la recuperació d’obres de Domènec Terradellas, Francesc Valls, Ferran Sor, Vicent Martín i Soler, Charles Desmazures, Alessandro Scarlatti, Angelo Ragazzi, Emanuele d’Astorga i Manuel i Josep Pla.
Del repertori interpretat cal assenyalar la missa Alma redemptoris Mater i el Concert per a fagot d’Anselm Viola, Stabat Mater i Salve Regina de Josep i Manuel Pla, el Magnificat, la Passió segons sant Joan i la Passió segons sant Mateu de Johann Sebastian Bach, les Vespres de la beata verge de Claudio Monteverdi, el Te Deum de Marc-Antoine Charpentier, el Messiah de Georg Friedrich Händel, el Requiem de Wolfgang Amadeus Mozart, la Missa Nelson de Franz Joseph Haydn i el Concert per a violí en re menor de Felix Mendelssohn.
Hi han treballat directors de prestigi internacional com Hiro Kurosaki, Daniel Reuss, Olivia Centurioni, Paul Dombrecht, Barry Sargent, Charles Limouse, Eva Kollar, Simon Carrington, Helmut Breuer, Jordi Casas i Karl-Friedrich Beringer. Hi han col·laborat com a solistes Josep Borràs, Raquel Andueza, Marta Infante, Xavier Sabata, Jordi Domènech, Marta Matheu, Pau Bordas, Enric Martínez-Castignani, Robert Expert, Michael Chance, Lluís Vilamajó, Lucy Crowe, Marianne Beate Kielland, David Wilson-Johnson i Thomas Walker.
Ha enregistrat i editat la integral de la música religiosa de Josep i Manuel Pla, per a veu solista i orquestra. Ha rebut el Premi Enderrock Clàssica 2011.
Irene Mas Salom, soprano
Irene Mas Salom, nascuda a Palma (Mallorca), comença la formació musical i escènica al Teatre Principal d’aquesta ciutat i posteriorment obté el grau superior de violí (Conservatori Superior de les Illes Balears) i el grau superior de cant (Conservatori Superior del Liceu).
Ha rebut, entre d’altres, el primer premi i un premi especial al Concurs Internacional de Música de les Corts, el Premi Mirna Lacambra per interpretar Susanna a Le nozze di Figaro a l’Escola d’Òpera de Sabadell, el segon premi al XX Concurs d’Interpretació de l’Arjau, així com la Beca Joves Promeses de la Fundació Ferrer Salat i la Beca d’Alta Especialització de la Fundació AIE, i ha estat seleccionada per l’Acadèmia de Formació Professional de Jordi Savall.
Entre els personatges d’òpera que ha interpretat destaquen Sofia (Rossini, Il signor Bruschino), Giulia (Rossini, La Scala di Seta), Belinda (Purcell, Dido and Aeneas), Susanna (Mozart, Le nozze di Figaro), Papagena (Mozart, La flauta màgica), Zerlina (Mozart, Don Giovanni) o Despina (Mozart, Così fan tutte).
Ha realitzat un enregistrament per a Toccata Classics juntament amb Emma Kirkby, Charles Daniels i l’orquestra barroca Ars Musicae. Properament participarà en la temporada de la Schubertíada de Vilabertran, en el Festival Bachcelona a l’Auditori de Barcelona i en el cicle El Primer Palau. Cantarà també a Costa Rica amb el Bachrroc Ensemble, a Suïssa amb la pianista Valentina Pfiester i a Seül (Corea) amb La Capella Reial de Catalunya.
Josep Borràs, fagot
Josep Borràs i Roca és professor superior de fagot pel Conservatori Municipal de Barcelona i per la Musik Akademie de Basilea a Suïssa, i doctor en musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va començar a estudiar fagot a Barcelona al costat del mestre Joan Carbonell, i més endavant s’introduí en el camp de la música antiga de la mà del mestre Enric Gispert. El 1980 es va traslladar a Basilea, on va residir fins al 1983. En aquesta ciutat va continuar amb els estudis de fagot modern, barroc i baixó al conservatori de la ciutat suïssa i també a la Schola Cantorum Basiliensis. A partir d’aquesta estada a Suïssa, començà a col·laborar en grups dirigits per Nikolaus Harnoncourt o Philippe Herreweghe. Posteriorment també va col·laborar en formacions com Le Concert des Nations i Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall, o l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. La seva tasca com a professor de fagot i de música de cambra l’ha portat a exercir la docència a diversos conservatoris de Catalunya, Andorra i Cantàbria. El 2004 va dur a terme la seva tesi doctoral sobre El baixó a la península Ibèrica.
Des de l’any 2008 és el director de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), centre on exerceix com a professor de fagot i on també ha estat cap del Departament de Música Antiga. A banda, continua exercint docència a la Schola Cantorum de Basilea. Més enllà de la seva activitat com a intèrpret, també realitza una tasca permanent de recerca en el camp de la música hispànica, i més concretament en la vessant de l’organologia dels instruments de vent i la seva relació amb la música vocal. Ha realitzat més de cent cinquanta enregistraments discogràfics, per molts dels quals ha obtingut premis, i ha impartit conferències i classes magistrals en diversos centres internacionals. És membre de la Societat Catalana de Musicologia.
Manfredo Kraemer, violí i direcció
Manfredo Kraemer va néixer el 1960 a Buenos Aires. Va estudiar violí a Córdoba (Argentina). Especialment atret pel repertori dels segles XVII i XVIII, va marxar a Alemanya, on va estudiar violí barroc amb Franzjosef Maier a la Kölner Musikhochschule. El 1985 va ser un dels membres fundadors del Concerto Köln, i des del 1986 toca a la Musica Antiqua Köln de Reinhard Goebel, de vegades com a solista i concertista. El 1991 Jordi Savall el va convidar als seus conjunts Le Concert des Nations i Hespèrion XX com a mestre de concert, una tasca que realitza regularment fins avui. Ha participat en innombrables concerts i enregistraments com a concertista en nombrosos conjunts barrocs coneguts, sota la direcció de músics com William Christie, Marc Minkowski, Jos van Immerseel, Frans Brüggen, René Jacobs, Gabriel Garrido, entre d’altres.
El 1996 va fundar el conjunt The Rare Fruits Council amb el violinista argentí Pablo Valetti. Immediatament després de la seva fundació, el conjunt va gravar Harmonia artificiosa ariosa de Biber i Sonatae tam aris quam aulis servientes, que van rebre un reconeixement mundial. El 2001 va fundar l’orquestra barroca argenti- na La Barroca del Suquía, de la qual és mestre i director de concerts.
Kraemer va ensenyar durant la dècada de 1990 als conservatoris d’Hilversum i Caen. Des del 2002 és professor de violí barroc a l’Escola Superior de Música de Catalunya, a Barcelona. Ofereix nombroses classes magistrals regularment a Europa, Corea i Amèrica del Nord i del Sud.