12 de juny

Pati de la Casa de Convalescència

ORIENT-OCCIDENT. UN DIÀLEG DE LES ÀNIMES

Escoltar aquestes músiques d’Orient i Occident, subtilment aplegades per Jordi Savall, no és pas una experiència qualsevol, perquè a l’emoció estètica s’hi ajunta un sentiment encara més intens, aquell que et fa sentir partícip, com per art d’encantament, d’una humanitat reconciliada.

Ha perdut aquesta humanitat alguna cosa de la seva pròpia ànima a partir de la segona meitat del segle xv, quan Sefarad i l’al-Àndalus moriren simultàniament quaranta anys després de l’esfondrament de Bizanci? Entre Orient i Occident, s’han destruït passarel·les mentals i espirituals que, d’aleshores ençà, mai ningú no ha reparat. La Mediterrània ha deixat de ser una mar nodridora situada al centre del nostre univers cultural per a ser només un camp de batalla, una barrera

Avui dia, la nostra mar comuna és l’indret on es dreça la muralla invisible que parteix el planeta entre el Nord espantat i el Sud desesperat, i entre les comunitats planetàries que han pres l’habitud de malfiar-se de «l’altre» i de separar-se’n. El món àrab i el món jueu semblen haver oblidat llur fecund parentesc d’altres temps; l’Orient musulmà i l’Occident de tradició cristiana semblen closos en una confrontació sense sortida.

Per a tornar a donar a la nostra humanitat desorientada alguns senyals d’esperança, cal anar més enllà d’un diàleg de les cultures i de les creences, cal anar vers un diàleg de les ànimes. Aquesta és, en aquest inici del segle xxi, la missió irreemplaçable de l’art. I és just això el que precisament constatem quan escoltem aquestes músiques magnífiques vingudes d’èpoques i terres diverses. De sobte descobrim —o redescobrim— que les civilitzacions que ens semblaven allunyades les unes de les altres —i, fins i tot, enemigues— són sorprenentment còmplices.

Al llarg d’aquest viatge en el temps i en l’espai, a cada instant ens demanem si els conflictes als quals estem acostumats no són pas falsos al cap i a la fi, i si la veritat dels homes i de les cultures no resideix més aviat en aquest diàleg d’instruments, d’acords, de cadències, de gestos i de bufades. Aleshores notem en nosaltres un sentiment de joia profunda, nascuda d’un acte de fe: la diversitat no és forçosament un preludi de l’adversitat; les nostres cultures no estan envoltades de mampares estanques; el nostre món no està condemnat a dissensions interminables; encara es pot salvar…

No és aquesta, de fet, des del començament de l’aventura humana, la primera raó de ser de l’art?

Amin Maalouf
Traducció de Manuel Forcano

Jordi Savall és una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Fa més de cinquanta anys que dona a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència i de l’oblit. Dedicat a la recerca d’aquestes músiques antigues, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba o bé com a director. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs del fenomen de revalorització de la música històrica. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), la Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989), amb els quals explora i crea un univers d’emocions i de bellesa, i les projecta al món perquè arribin a milions d’amants de la música.

Al llarg de la seva carrera ha enregistrat i editat més de 230 discos de repertoris de música medieval, renaixentista, barroca i del classicisme, prestant una atenció especial al patrimoni musical hispànic i mediterrani, que han estat mereixedors de moltes distincions, com ara Midem Awards, International Classical Music Awards i, fins i tot, un Grammy. Els seus programes de concert han convertit la música en un instrument de mediació per a l’entesa i la pau entre pobles i cultures diferents i de vegades enfrontades. No debades, l’any 2008 Jordi Savall fou nomenat ambaixador de la Unió Europea pel Diàleg Intercultural i, juntament amb Montserrat Figueras, van ser investits Artistes per la Pau, dins del programa Ambaixadors de Bona Voluntat de la UNESCO.

La seva fecunda carrera musical ha estat mereixedora de les més altes distincions nacionals i internacionals, d’entre les quals cal destacar el títol de doctor honoris causa de les universitats d’Évora (Portugal), de Barcelona, de Lovaina (Bèlgica), de Basilea (Suïssa) i d’Utrecht (Països Baixos), la insígnia de chevalier de la Legió d’Honor de la República francesa, el Premi Internacional de Música per la Pau del Ministeri de Cultura i Ciència de la Baixa Saxònia, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, el Premi Europeu Helena Vaz da Silva i el prestigiós Premi Musical Léonie Sonning, considerat el Premi Nobel de la música. L’IEC li ha atorgat el Premi Prat de la Riba 2021. «Jordi Savall posa de manifest una herència cultural comuna infinitament diversa. És un home pel nostre temps» (The Guardian, 2011)

Pedro Estevan, percussionista, nasqué a Sax (Alacant) el 1951, cursà els estudis de percussió al Conservatorio Superior de Música de Madrid i a França (concretament, a Ais de Provença), on estudià percussió contemporània amb Sylvio Gualda i percussió africana amb el mestre senegalès Doudou Ndiaye Rose. També ha estudiat la tècnica de hand drums amb Glen Vélez. Membre fundador de l’Orquesta de las Nubes i del Grupo de Percusión de Madrid, ha col·laborat amb l’Orquesta Nacional de España, Radiotelevisión Española, l’Orquesta Sinfónica de Madrid, la Gulbenkian Orchestra de Lisboa i l’Orchestra of the 18th Century, així com amb els grups Koan, Sacqueboutiers de Toulouse, Paul Winter Consort, Camerata Iberia, Ensemble Baroque de Limoges, The Harp Consort, Mudéjar i Orquesta Barroca de Sevilla, entre d’altres.

És un músic eclèctic que es dedica especialment a la música antiga amb Hespèrion XXI, Le Concert des Nations i Laberintos Ingeniosos, i a la música contemporània amb Rarafonía. Com a solista ha actuat amb l’Orquesta de Cámara Nacional de España i amb l’Orquesta Reina Sofía, i ha intervingut en diversos muntatges teatrals de Lluís Pasqual, Núria Espert i Adolfo Marsillach. Ha sigut director musical en el muntatge d’El caballero de Olmedo, de Lope de Vega, dirigit per Lluís Pasqual. Ha participat en més de cent discos, entre els quals destaquen els seus propis treballs Nocturnos y alevosías i El aroma del tiempo. És professor de percussió històrica a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).